Fill d’un militar valencià i de mare catalana, cresqué en un ambient d’exaltació patriòtica. Ingressà al cos de policia poc abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, que el sorprengué a Barcelona, on féu d’informador dels franquistes. Detingut el 1938 i torturat en una txeca, fou acusat de pertànyer a la cinquena columna i condemnat a mort, pena que li fou commutada per 15 anys de presó. Després de fugar-se passà a la zona franquista, i el 1941 comandà la Brigada Político-Social a Barcelona, des de la qual protagonitzà la persecució i la repressió de l’antifranquisme amb una brutalitat singular, sobretot per la pràctica habitual de la tortura.
Particularment obsessionat amb els comunistes, organitzà xarxes de confidents i operacions d'infiltració i intercepció, amb les quals aconseguí desarticular nombrosos grups d'oposició. El 1968 passà a Bilbao, i el 1970 a Sevilla, on el 1971, com a cap de la policia, dirigí una de les primeres grans operacions contra el narcotràfic a l’Estat espanyol.
El 1974 fou destituït sota l'acusació de cobrament il·legal de sobresous i fou apartat del cos, malgrat instar l'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, a reconsiderar la seva rehabilitació pels serveis prestats durant el franquisme. El seu germà, Vicente Juan Creix, també policia, torturà el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley.