arca de l’aliança

f

Judaisme

Mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i que era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble ( aliança ).

Segons la Bíblia, fou construïda per Moisès al peu del Sinaí per manament de Déu. Els israelites, la portaren amb ells durant tot el temps del pelegrinatge, i, un cop construït el temple de Jerusalem, la col·locaren al Sant dels Sants. Es perdé probablement durant el temps de l’exili del poble a Babilònia.