Propi d’un poble pràctic, capaç d’una excel·lent utilització de les tècniques aleshores conegudes, en l’arquitectura l’art incaic és essencialment utilitari, en l’escultura és inexistent i en la pintura es limita a la decoració de pots de fusta (queros). L’arquitectura palesa una gran habilitat en el treball de la pedra, que permeté de dur a terme notables obres d’enginyeria —terrasses de conreu, canals d’irrigació, dipòsits d’aigua per al regadiu, fortaleses (com la de Sacsahuaman, a Cusco), muralles (com les de Machu-Picchu), magatzems fortificats—, situada a les vies de comunicació, les quals eren d’uns 4 m d’amplada i enllosades. Però les millors construccions dels inques eren a Cusco (capital de l’imperi i centre de tota la xarxa de comunicacions), amb carrers estrets, perfectament empedrats, amb temples com el Coricancha i palaus com el Colcampata, residència de l’inca, construïts enterament amb pedres tallades d’una gran regularitat, malgrat que no disposaven d’eines de ferro. La mateixa habilitat es manifesta en les ciutats fortalesa, com Ollantay i Machu-Picchu. Els cronistes castellans parlen també de les joies d’or i argent fetes pels inques, així com dels mosaics de plomes amb els quals ornaven llurs mantells, les corones i les grans lligadures de cerimònia.
m
Art