Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats: dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts; només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual. L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits. Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils. Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera. El crani té forma especial allargada en general; moltes espècies tenen dues banyes frontals. La dentadura és molt especialitzada: les incisives superiors han desaparegut, i els ullals poden servir de defenses. Les molars, que són de tipus bunodont o selenodont, tenen una superfície trituradora gràcies al desenvolupament de crestes longitudinals a les cúspides. La complicació de l’estómac és una característica comuna a tots els artiodàctils, llevat dels suïformes; en els remugants és màxima (estómac amb quatre compartiments). Són herbívors. Els artiodàctils, salvatges o en domesticitat, són animals àmpliament difosos arreu del món.
Classificació de l’ordre dels artiodàctils
| suïformes o bunodonts | suids | |
| taiasuids | ||
| hipopotàmids | ||
| tilòpodes | camèlids | |
| remugants o selenodonts | cèrvids | |
| tragúlids | ||
| mòsquids | ||
| antilocàprids | ||
| giràfids | ||
| bòvids | bovins | |
| ovins | ||
| caprins | ||
| antilopins |