assistent social

f
m
Sociologia

Persona que exerceix com a professió el treball social .

Als països anglosaxons és anomenat social worker ; a alguns països de l’Amèrica llatina, trabajador social . Des de sempre ha existit algun tipus d’ajuda organitzada a altri, però la promoció de persones i grups no apareix com a professió, amb tècniques pròpies, fins a la fi del s XIX. Bé que inicialment el treball dels assistents socials anava destinat predominantment als mancats de mitjans econòmics o necessitats de protecció, el seu camp d’actuació s’ha estès progressivament a activitats de tipus preventiu de problemes socials. A l’Estat espanyol el seu principal àmbit de treball són els serveis socials. La primera escola d’assistents socials fou creada a Nova York el 1898 i l’any següent hom creà a Amsterdam la primera escola europea. Seguiren França el 1903, Anglaterra i Alemanya el 1904, Bèlgica el 1920, Itàlia el 1945, Iugoslàvia el 1953, etc. La primera escola dels Països Catalans i de tot l’estat fou la de Barcelona, fundada el 1932. A l’Estat espanyol el títol d’assistent social no fou reconegut fins el 1964; els anys vuitanta els estudis d’assistent social han estat reconeguts com a carrera universitària amb el títol de diplomat en treball social.