asteroïdeus

m
pl
Zoologia

Classe d’equinoderms eleuterozous, correntment anomenats estrelles de mar.

És integrada per individus generalment petits (de 5 a 30 cm de diàmetre), de simetria fonamentalment pentaradiada, amb el cos de forma pentagonal o bé estrellada amb cinc braços que s’insereixen àmpliament en una regió central o disc. A la part inferior d’aquest disc (cara oral o ventral) es troba la boca, en posició central, i a la superior (cara aboral o dorsal), en diferents interradis, se situen la placa madrepòrica i l’anus. Els braços, per la cara oral presenten un solc en el qual es disposen dues o quatre fileres d’ambulacres (aparell ambulacral); a l’extremitat, una mica aixecada sempre, porten un curt tentacle amb una taca fotoreceptora d’un vermell viu a la base.

Tot el cos és cobert de plaques esquelètiques. L’esòfag, molt curt, desemboca en un estómac molt gran del fons del qual parteixen cinc parells de cecs pilòrics radials que penetren en els braços. L’estómac és evaginable, i la digestió de les preses és extensa; s’alimenten sobretot de crustacis i mol·luscs. Les glàndules genitals es disposen en cinc parells situats cadascun d’ells en el sinus genital d’un dels braços; els conductes genitals desemboquen a la primera placa marginalodorsal.

Els sexes són separats, i el desenvolupament embrionari passa per una fase larval pelàgica anomenada bipinnària. Tenen una gran capacitat de regeneració i poden arribar a regenerar un individu sencer a partir d’un sol braç. Viuen a totes les mars del món, des de la zona litoral a l’abissal. Hom en coneix fòssils des de l’Ordovicià.