L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h. A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants. Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat. L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i el 1902 la cursa París-Viena, que guanyà Renault. L’any següent (1903) tingué lloc la tràgica cursa París-Madrid, acabada a Bordeus i que provocà una onada d’opinió adversa a les proves ciutat-ciutat. Aleshores les competicions foren organitzades en circuit tancat autòdrom , on hom començà a prendre les mesures de seguretat que avui són reglamentàries. En l’etapa anterior a la Primera Guerra Mundial les marques més conegudes foren: Benz (Alemanya), Sunbeam (Anglaterra), De Dion, Delage i Peugeot (França), Lancia i Ferrari (Itàlia), i els corredors de més prestigi: Nazzaro (Itàlia), Lautenschläger (Alemanya), Ginnes Lee i Segrave (Anglaterra), Guyot i Rigal (França). Després de la Primera Guerra Mundial l’organització de curses s’estengué als principals països europeus amb la participació de vehicles americans. En aquest període destaquen els vehicles de Bugatti i els corredors Nuvolari, Von Tripps, Caracciola i Rosemayer. L’increment de les competicions donà lloc a l’organització de proves internacionals reglamentades segons normes i calendaris comuns. Actualment hom pot classificar les diferents proves automobilístiques en: curses de velocitat, de resistència, de muntanya, ral·lis i autocròs. Hi ha, segons les característiques de la cilindrada, quinze classes que van des dels cinc-cents fins a més de sis mil centímetres cúbics. Les normes de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) distingeixen dues categories (I i II), cadascuna d’elles amb tres grups; pertanyen a la primera categoria els grups N ( turismes de sèrie ), A ( turismes de gran producció ) i B ( grans turismes ) mentre que els grups C ( d’esport ), D ( de cursa de fórmula internacional ) i E ( de cursa de fórmula lliure ) pertanyen a la segona. La FIA organitza anualment diverses proves que puntuen per als campionats de cada especialitat: el campionat del món de fórmula 1 ; el campionat del món de resistència , amb curses de 800 a 1 000 km i una durada màxima de 6 h, i altres curses de 1 000 km i durada de fins a 24 h, que hom celebra generalment als circuits de Monza, Silverston, Nürburgring, Le Mans, Kylami, Spa, Imola, Brans Hatch i, des del 1991, al Circuit de Catalunya , i en les quals poden participar vehicles dels grups C i B; el campionat d’Europa de muntanya , amb curses de pujada sobre una extensió mínima de 10 km i un pendent mínim d’un 10%, que se celebren, entre altres llocs, en el circuit del Montseny, i en el qual poden participar vehicles dels grups N, A i B; el campionat d’Europa d’automòbils de turisme , en el qual poden participar vehicles del grup A de fins a 2 500 cm 3 de cilindrada; el campionat del món , i el campionat d’Europa de ral·li , etc.
m
Automobilisme
Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Utilització esportiva de l’automòbil.