Els seus membres contribuïren a salvar l’imperi fatimita de la revolta d’Abū Yazīd el 944 i foren recompensats (973) amb el govern del Magrib oriental, que havien de defensar enfront dels berbers zenāta. Establiren llur capital a Al-Mahdiyya (Tunísia) i gaudiren de prosperitat fins que, passats a la sunna (1050) i, per tant, reconeixent el califat abbàssida, foren vençuts i llurs dominis foren devastats pels beduïns Banū Hilāl i Banū Sulaym, al servei dels fatimites. A la caiguda d’Al-Mahdiyya (1148) davant els normands, la seva influència era ja mínima. Els zírides d’Al-Andalus s’havien donat a conèixer lluitant amb al-Manṣūr. Més tard, Zawī ibn Zīrī (1012-19) ocupà Granada i hi establí una taifa independent.