El 1919 el seu personal es declarà en vaga (vaga de La Canadenca), fet que originà una profunda crisi social a Catalunya. La societat passà després sota el control de la societat belga SOFINA. Barcelona Traction havia emès diverses sèries d’obligacions, l’interès de les quals havia d’ésser pagat en lliures esterlines; durant la guerra de 1936-39 fou interromput el pagament de les obligacions, i després el pagament en lliures no fou reprès per falta d’autorització monetària espanyola. El financer mallorquí Joan March adquirí bona part de les obligacions, i tres obligacionistes espanyols demanaren el 1948 al jutjat de Reus la declaració de fallida de la societat basant-se en el no-pagament dels interessos de les obligacions. El procés fou molt controvertit i sobre ell es dividiren les opinions dels juristes; finalment la societat fou declarada en fallida. L’any 1952 fou subhastada la totalitat del patrimoni, però no les accions, que no formaren part de Forces Elèctriques de Catalunya SA, constituïda el desembre del 1951 amb aquesta finalitat pel financer Joan March; resta, però, encara pendent de realització al Canadà la dissolució legal de la societat fallida.
L’11 de juny de 1951 els governs canadenc, britànic i espanyol signaren una declaració conjunta en la qual hom justificava que les autoritats espanyoles no haguessin autoritzat les transferències de divises, però l’estat belga demandà el 1958 l’Estat espanyol davant el Tribunal Internacional de la Haia (demanda reproduïda el 1962 en defensa d’una societat belga del grup SOFINA i d’accionistes belgues), per discriminació i per usurpació de competència dels òrgans judicials espanyols; però, després d’un llarg procés, l’any 1970 fou rebutjada la demanda belga.