benefactoria

f
Història del dret

Relació personal per la qual un individu i la seva família amb tots els béns s’acollien a la protecció d’un poderós (gran propietari, personatge influent, etc.), en canvi, de la prestació d’uns serveis o del pagament d’un cens periòdic.

Els pactes de benefactoria col·lectius, que tenen l’origen a l’època del baix imperi i a la visigòtica, evolucionaren a l’època medieval, en terres de Castella, cap a la behetría.