La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució. Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat. Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor. Beneficiari —en sentit estricte— i feudatari passaren, doncs, a identificar-se.
f
m
Història del dret