El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície. Al secà hi ha 2.900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers (en expansió constant). Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris. La ramaderia s’ha expandit amb noves granges (1.100 caps de bestiar oví). La població, que el 1900 era de 1.811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1.150 el 1965.
La vila (1.057 h agl [2006], benlloquins; 325 m alt.), situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’agrupació dels habitants de les alqueries de Benifaixó. Dins el terme hi ha el santuari de l’ Adjutori, el despoblat de Benasqués i la caseria del Quartico. Al juliol del 2018 s’aprovà el nom de Benlloc com a denominació oficial del municipi.