Malaltia endèmica de l’Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, pròpia de les poblacions que s’alimenten gairebé exclusivament d’arròs blanc, o sigui d’arròs privat de la pellofa i de la testa (a la testa hi ha el complex vitamínic B). L’observació de les formes pures i greus de beri-beri és excepcional.
La forma lleu o frustrada es caracteritza per astènia, anorèxia i trastorns nerviosos sensitivomotors (insensibilitat de la pell dels peus i de les cames, dificultat per a la deambulació, etc.); la forma atròfica segueix el seu curs amb trastorns digestius, amagriment per reducció del pannicle adipós i per atròfia muscular, polineuritis amb disminució de la percepció dels estímuls tàctils, dolors als músculs atrofiats, i paràlisi, que fa impossible la deambulació; la forma cardíaca es presenta amb cardiomegàlia, bradicàrdia, edemes i augment de la lipèmia; i la forma aguda condueix ràpidament a la mort per insuficiència cardíaca. En els estats de manca de vitamina B1 es constata un dèficit de transcetolasa a la sang.