Vida i obra
Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval, que porta el seu nom, Crònica de Bernat Desclot. Coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats—, fou escrita entre el 1283 i el 1288 i es centra en el curt però intens regnat de Pere el Gran (1276-85).
La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri. Ha estat proposada la seva identificació amb Bernat Escrivà, membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria instal·lat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València. Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261.
Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica: «Ací comença lo llibre que·n Bernat Desclot dictà o escriví». Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment. Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica.
D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què Desclot no apareix entre la documentació generada durant el regnat de Pere el Gran, mentre que sí que hi apareixen molts altres personatges que de ben segur no tingueren l’anomenada i les responsabilitats del cronista. Miquel Coll i Alentorn apuntà la hipòtesi, subscrita també per Ferran Soldevila i Martí de Riquer, que Bernat Desclot podria ser identificat amb Bernat Escrivà, que ocupà importants càrrecs administratius en la cort reial de Pere el Gran, com el de tresorer, i el de cambrer d’Alfons el Franc (1287), i que estigué relacionat amb el bisbe de València Jaspert de Botonac i de Castellnou. Se sap que morí el 1289.
Segons aquesta hipòtesi, el cronista procedia d’una família establerta al nord de Catalunya, en un casal anomenat Es Clot, prop de Castellnou, al terme de Cameles, al comtat del Rosselló. El cognom que indica el lloc d’origen, Desclot, fou substituït pel d’Escrivà, que feia al·lusió a l’ofici d’un membre de la família que assolí el càrrec d’escrivà reial.
El cognom Escrivà anà desplaçant, gradualment, el de Desclot. De fet, aquest Bernat Escrivà és esmentat en un document de la Cancelleria del 1283, on se’l designa com «Bernardo, scribe domini Regis», cosa que fa pensar en la identificació del seu cognom amb el desenvolupament d’aquesta activitat a la cort reial.
El fet que Bernat Desclot pertanyés a aquesta nissaga explicaria millor l’interès del cronista per les circumstàncies de la mort de Guillem Escrivà, un personatge que apareix a la Crònica i al qual Desclot dedica una atenció especial. D’una banda, el llinatge dels Escrivà es degué traslladar a València després de la conquesta, on s’entroncà amb els Romaní; a partir de llavors se’ls conegué amb el nom d’Escrivà.
Als darrers anys de la seva vida, Bernat Escrivà fou designat cambrer reial pel rei Alfons el Liberal (1285-91), fill i successor de Pere el Gran (1276-85).
Si Bernat Escrivà i Bernat Desclot foren la mateixa persona, fou llavors quan el cronista acabà la redacció de la Crònica. En aquell moment, a l’hora de prologar-la, Bernat Escrivà preferí el cognom que al·ludia al seu lloc natal, que aleshores restava dins la sobirania del monarca francès. El cronista morí molt poc després, la qual cosa podria explicar la distinció irreal entre el cronista Desclot, d’una banda, i el tresorer i cambrer reial Escrivà, d’altra banda. A més, de la Crònica només es desprenen dues notícies del mateix autor: la confirmació de la seva autoria que ja s’ha esmentat i el testimoni que dona sobre un atac rebut pel rei a la batalla de Santa Maria l’agost del 1285: «E d’açò fa testimoni cell qui açò recompta en aquest llibre, que veé la sella del rei e lo ferro que hi era romàs».
De fet, tota la Crònica es caracteritza per una notable impersonalitat de l’autor, que resta ocult per tal que la figura del rei quedi enaltida com es mereix. És aquest tret d’impersonalitat el que potser la distingeix més de la Crònica de Ramon Muntaner, redactada uns quaranta anys després.
D’altra banda, el magnífic aprofitament dels documents que es custodiaven a la Cancelleria Reial i el seu excel·lent coneixement d’infinitud de detalls de la cort atorguen a aquesta obra de Desclot la categoria d’un veritable document històric de qualitat literària. Està considerada la millor prosa historiogràfica en català, per l’exposició precisa dels esdeveniments, un simptomàtic distanciament i un bon coneixement dels recursos literaris. Desclot vol simplement perpetuar la memòria del rei a través d’una narració fidel. Lluís Nicolau i d’Olwer definí Desclot com el «cronista model de l’Edat Mitjana», perquè narra els fets amb una notable escrupolositat i és capaç de recollir el millor de la tradició narrativa medieval cavalleresca.
Bibliografia
- Cingolani, S.M.: Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica. Barcelona, 2006, IEC.
- Cingolani, S.M.: La memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. Barcelona, 2007, Base.
- Ferrando Francés, A.: “Las relaciones familiares en Desclot”, dins Carmona, F. i Flores, F. J. (ed.): La lengua y la literatura en tiempos de Alfonso X. Actas. Múrcia, Universitat de Múrcia. (1996)
- Elliot, A.: “L’historiador com a artista: manipulació de la història a la crònica de Desclot”. Quaderns Crema, 9, 1984.
- Garí, B.: “Las relaciones familiares en Desclot”, dins Carmona, F. i Flores, F. J. (ed.): La lengua y la literatura en tiempos de Alfonso X. Actas. Múrcia, 1985, Universitat de Múrcia, 1985
- Riquer, M. DE: “La Crònica de Desclot”, Història de la literatura catalana, vol. I, Ariel, Barcelona 1964, p. 429-448.
- Soldevila, F.: Les Quatre Grans Cròniques, Selecta, Barcelona 1971, p. 67-87, “Biblioteca Perenne”, 26, [prefaci].
- Rubió i Balaguer, J.: Història i historiografia. Barcelona, 1987, PAM.
- Vila, M.A.: La geografia en la Crònica de Desclot. Barcelona, 1993, Rafael Dalmau Editor.