Jesuïta (1759), després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia. Amb Joan B. Colomes i amb Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes. Escriví alguna disquisició filosòfica. Publicà el drama Tarquino il Superbo (1782) i les adaptacions de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera... (1786-89) i La zingara (1791-1800).