A catorze anys començà a aprendre l’ofici d’enquadernador i, poc després, començà a estudiar música al Conservatori Witte i a l’escola de música i dansa Folkwang de la seva ciutat. Tingué com a mestres destacats de composició Ludwig Weber i Walter Dietrich. Mobilitzat el 1940, fou tanmateix declarat “políticament dubtós” per la Gestapo a causa dels seus antecedents familiars catòlics. Després de la Segona Guerra Mundial, fou mestre de capella a Buchau am Federsee i a l’església Wrangen a Ulm, on també exercí la docència a l’escola municipal. Com a professor a l’Escola Superior Estatal de Música de Trossingen fou el pioner en l’ensenyament de la guitarra clàssica a Alemanya.
Home dotat d’una gran cultura i poliglot notable, el 1948 viatjà per primer cop a Catalunya invitat pel compositor Jaume Padrós. Aprengué el català al llarg de les seves estades posteriors i esdevingué un gran coneixedor de la música popular i també de la música antiga catalanes, coneixements que emprà per a les seves composicions.
És autor, entre d’altres, del mètode Generalbass für die Guitarre (‘Baix xifrat per a guitarra’, 1975), del llibre teòric Die Musik (1968), sobre principis musicals en el seu estat més pur, i de l’estudi musicològic Singularitats de la cançó popular catalana (1979).
De la seva obra cal esmentar una desena de quartets de corda, obres per a orgue i piano, un concert per a violoncel, clarinet baix, piano i conjunt, obres corals. De l’àmbit català cal esmentar el Cançoner català per a veu i guitarra (1978), Contrapunts sobre cançons catalanes per a quatre veus mixtes, El llibre d’Amic i d’Amat, per a soprano, cor i orgue, les cantates El desembre congelat, amb text de J. Carner, Els oficis, amb text de Salvat-Papasseit, i Madrigal a Sitges, de J. Carner, per a cor mixt o veu i guitarra (1975), Tres cançons populars catalanes, per a soprano i piano, i també les 179 peces reunides en els tres volums de Gralles de Vilafranca, Wenn der Mandelbaum blüht: 65 Duos, Trios und Quartette für Mandolinen und Mandola (‘Quan floreixen els ametllers: 65 duos, trios i quartets per a mandolina i mandola’, 1979) i Melodies de Festa Major (2000), per a gralla.
A banda, cal esmentar també Suite española para guitarra (1958), els 6 Preludis, per a quatre guitarres (1994), i, especialment, els Cánticos sobre poemes de sant Joan de la Creu (1985), que traduí a l’alemany i musicà amb acompanyament d’instruments diversos.
L’any 2004 rebé un homenatge de l’Institut d’Estudis Catalans.