Estudià economia a la Universitat de Dublín i a la London School Economics, i fou elegit diputat al parlament irlandès el 1977 pel Fianna Fáil, del qual fou vicepresident (1983-94) i elegit president el 1994. Alcalde de Dublín (1986-87), ministre d’estat (1982), de treball (1987-91) i de finances (1991-94), el 1997 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou confirmat en les eleccions del 2002 i en les del 2007 gràcies, sobretot, a les seves mesures econòmiques que situaren Irlanda entre els estats amb un ritme de creixement més elevat de la Unió Europea. Fou destacada també la seva aportació en la resolució del conflicte nord-irlandès, en la qual fou un dels signants dels acords de pau de Stormont o de Divendres Sant (1998). Al maig del 2008 dimití el càrrec arran dels resultats d’una investigació en les seves finances privades durant els anys noranta. Fou succeït com a primer ministre d’Irlanda i com a líder del Fianna Fail per Brian Cowen. El desembre de 2010 es retirà de la política.