Fianna Fáil

Lluitadors del Destí

Partit polític nacionalista republicà irlandès fundat per Eamon De Valera el 1926 per propulsar la independència d’Irlanda.

Elaborà un programa de caràcter socialitzant, i el 1932 assolí el poder. Encapçalat successivament per De Valera (1926-59), Sean Lemass (1959-66), Jack Lynch (1966-79), Charles J. Haughey (1979-92), Albert Reynolds (1992-94), Bertie Ahern (1994-2008), Brian Cowen (2008-11) i, des del 2011, per Micheál Martin, fou el partit més votat des del 1932 fins al 1982, en què fou reemplaçat en el poder per una coalició de laboristes i el Fine Gael. Arran de les eleccions del 1987 tornà al govern, però el 1994 Albert Reynolds, que havia succeït Haughey el 1992, hagué de cedir de nou el poder al Fine Gael. En les eleccions generals del 1997, Bertie Ahern, nou líder del partit, esdevingué primer ministre al juny amb el Partit dels Demòcrates Progressistes, més el vot dels ecologistes i d’alguns independents, amb els quals formà un govern de coalició. En les eleccions presidencials de l’octubre s’imposà Mary McAleese, també del Fianna Fáil. En les eleccions legislatives del maig del 2002 obtingué de nou majoria, aquesta vegada absoluta, al Parlament (79 escons sobre 166) i Bertie Ahern revalidà el càrrec, resultat que es repetí amb un escó menys de diferència el maig del 2007, però el 2008, arran d’una investigació en les seves finances privades, Ahern hagué de dimitir. El Fianna Fáil passà a l’oposició després de les eleccions del 2011 i del 2016, en les quals obtingué 20 i 44 escons sobre 158, respectivament. En les eleccions del 8 de febrer de 2020, amb 38 escons fou la força més votada, bé que l’empat tècnic amb el Fine Gael i el Sinn Féin l’obligà a negociar el govern. Al juny el líder del partit, Micheál Martin, esdevingué primer ministre d’un govern de coalició Fianna Fáil-Fine Gael-ecologistes. L’acord preveia que el líder del Fine Gael, Leo Varadkar, substituís Martin el desembre del 2021. Era el primer cop que Fine Gael i Fianna Fáil governaven junts després de la guerra civil (1922-23). Al Parlament Europeu ha obtingut una representació d’entre quatre i un diputats, i hi ha tingut una adscripció canviant als liberals i a grups d’euroescèptics.