biblioteconomia

f
Arxivística i biblioteconomia

Disciplina que estudia l’organització i l’administració de les biblioteca , amb particular atenció als mètodes de catalogació i ordenació dels fons bibliogràfics (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc) per tal de facilitar-ne l’ús.

A l' organització pertanyen els criteris sobre la disposició dels locals: magatzems (dipòsit dels fons un cop ordenats i classificats), sales de lectura, d’estudi i de consulta, departament del personal administratiu; sobre les etapes que recorre cada unitat bibliogràfica des de l’entrada a la biblioteca fins que resta a disposició del lector: adquisició de material bibliogràfic d’acord amb l’especialitat de cada biblioteca, catalogació per a identificar cada unitat bibliogràfica i la seva col·locació en la biblioteca; sobre la distribució del material catalogat en els magatzems o en les sales de lectura; sobre la mecanització dels serveis bibliotecaris (emmagatzematge automàtic comandat per ordinador, transport i distribució automàtica dels llibres, etc) i l’aplicació dels principis i de les tècniques de teledocumentació i teleinformàtica a les biblioteques. A l' administració corresponen les funcions del personal directiu i subaltern; l’administració del pressupost; l’estructuració dels departaments d’adquisició, de catalogació i d’ordenació, de préstec i orientació dels lectors, de conservació, enquadernació i restauració dels fons; els serveis especials de microfilmació, manuscrits, materials audiovisuals, xerocòpies, etc; la cooperació amb d’altres biblioteques nacionals o estrangeres i amb organismes internacionals. Els primers intents de sistematitzar el funcionament de les biblioteques tingueren lloc al Renaixement i prengueren impuls amb la Il·lustració. En diversos països funcionen escoles de bibliotecaris Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació ), on, ultra les tècniques específiques de la biblioteconomia, els futurs professionals reben una formació històrica. A Europa aquestes escoles solen tenir un caràcter més aviat teòric i humanístic i dediquen una atenció especial a la paleografia i a la bibliografia, mentre que als EUA i en altres països on l’organització de biblioteques és més recent adopten un enfocament més tècnic, divulgatiu i sociològic. La UNESCO promou la conjunció d’ambdues tendències i també la difusió d’escoles de biblioteconomia i la capacitació de professionals als països subdesenvolupats.