Funciona amb tecnologia d’igual a igual (P2P), cosa que permet el contacte directe entre les dues parts que efectuen la transacció, eludint bancs i altres intermediaris i prescindint d’una autoritat central. L’emissió, regulació i verificació de les operacions de moneda bitcoin, subdividida en 10 milions d’unitats anomenades satoshis, són regulades pel programari de la xarxa, de codi obert, fet que possibilita els pagaments a cost pràcticament zero. Les transaccions poden dur-se a terme des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa.
Aquest sistema es començà a difondre el 2009, i té com a punt de partida el desenvolupament dels sistemes criptogràfics que permeten signatures electròniques teòricament amb un alt grau de fiabilitat en els mecanismes d’autenticació. El 2012 fou creada la Bitcoin Foundation amb la finalitat d’estandarditzar, protegir i promoure l’ús dels bitcoins. Al final del 2015 aquesta institució es trobava en greus dificultats.
L’ús del bitcoin per a activitats legals o il·legals, la vulnerabilitat enfront de moviments especulatius i la possibilitat que arribi a ésser una alternativa als sistemes de transacció més convencionals són objecte de controvèrsia. El febrer del 2014 s’instal·là a Barcelona el primer caixer de bitcoins. El mateix mes, un defecte en una de les plataformes d’intercanvi de bitcoins per dòlars en motivà el tancament sobtat, i afavorí les controvèrsies sobre la seguretat d’aquesta forma de transacció virtual.
El 9 de juny de 2021 el Parlament d’El Salvador declarà el bitcoin com a moneda de curs legal al país, juntament amb el dòlar.