Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i col·laborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a La Federación (1870), on signava com a El Músic Major, i a El Eco del Júcar (1854), que dirigí.
Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla (Versos col·locats en la falla del carrer de Sent Narcís, 1850; Versos al·lusius a la peixca de l’Aladroc, 1865). Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni (1866), en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i de persecució per l’arquebisbe de València. Publicà altres versos festius (Pobre Eixàtiva!, 1879) i, en castellà, uns Eclipses del matrimonio (1867), d’intenció semblant a La creu del matrimoni, i El vendedor de estudiantes i Mis pensamientos sobre los retratos.