Blanquerna

Coberta de l’edició del 1521 de Blanquerna

Biblioteca de Catalunya

Nom amb què és conegut el Llibre d’Evast e Blanquerna , de Ramon Llull, el protagonista del qual en els manuscrits del segle XIV apareix també amb el nom de Blaquerna o Blacquerna .

Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble. És una novel·la enciclopèdica que exposa un pla de reforma del món. El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma. La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa. El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la reforma a la qual Blanquerna, religiós, sotmet el seu. Elegit bisbe, restaura l’ordre a la seva diòcesi, i en un viatge a Roma és elevat a la dignitat pontifícia. Per mitjà dels seus cardenals fa triomfar les virtuts a tot el món i finalment renuncia al papat per tal de lliurar-se a la vida eremítica contemplativa com a estat suprem de perfecció, en la qual se li uneix l’emperador, l’altra de les dues potestats de la terra. L’obra es clou amb el Llibre d’Amic e Amat i L’Art de contemplació , que figuren escrits per l’ermità Blanquerna, i foren inclosos al conjunt.

La data de composició de Blanquerna no és coneguda.  La seva contextura fa creure que fou redactat en diverses etapes, probablement entre el 1283 i el 1285 a Montpeller, en una primera versió, potser modificada després de la renúncia de Celestí V al papat, el 1295. La primera edició aparegué a València l’any 1521; fou traduït al francès al segle XVII, al castellà al segle XVIII, i a l’anglès el 1926. La figura de l’ermità Blanquerna apareix també, a part la versió independent del Llibre d’Amic e Amat , al Llibre super psalmum Quincumque vult i al Fèlix o Llibre de meravelles , del mateix Ramon Llull.