Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble. És una novel·la enciclopèdica, de tall realista, per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’Art Abreujada de trobar veritat, i exposa un pla de reforma del món.
El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma. La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa. El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la reforma a la qual Blanquerna, religiós, sotmet el seu. Elegit bisbe, restaura l’ordre a la seva diòcesi, i en un viatge a Roma és elevat a la dignitat pontifícia. Per mitjà dels seus cardenals fa triomfar les virtuts a tot el món i finalment renuncia al papat per tal de lliurar-se a la vida eremítica contemplativa com a estat suprem de perfecció, en la qual se li uneix l’emperador, l’altra de les dues potestats de la terra. L’obra es clou amb el Llibre d’Amic e Amat i L’Art de contemplació, que figuren escrits per l’ermità Blanquerna, i foren inclosos al conjunt.
La data de composició de Blanquerna no és coneguda. La seva contextura fa creure que fou redactat en diverses etapes, probablement entre el 1283 i el 1285 a Montpeller, en una primera versió, potser modificada després de la renúncia de Celestí V al papat, el 1295. La primera edició aparegué a València l’any 1521; fou traduït al francès al segle XVII, al castellà al segle XVIII, i a l’anglès el 1926. La figura de l’ermità Blanquerna apareix també, a part la versió independent del Llibre d’Amic e Amat, al Llibre super psalmum Quincumque vult i al Fèlix, o Llibre de meravelles, del mateix Ramon Llull.
Bibliografia
- Badia, L. (1982): “Pròleg”, dins Llull, R.: Llibre d’Evast e Blanquerna. Barcelona, Edicions 62.
- Soler, A. (1990: “Sobre el Blaquerna, la clerecia i una obra misteriosa”. Catalan Review, 4.