brolla

rebollada
f
Geobotànica

Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).

En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils. La brolla (anàloga en molts d’aspectes a la landa) és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius.

Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs, calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern, pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic; aquesta brolla calcícola encara és més diversificada i ocupa grans extensions a la terra baixa.