buxàcies

f

pl

Botànica

Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.

Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa. Al gènere més important, Buxus, pertanyen el boix (B. sempervirens) i el boix baleàric (B. balearica), que hom conrea com a ornamentals; força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes.