El terme procedeix del grec kákistos (‘el pitjor’), superlatiu de kakós (‘dolent’), i krátos (‘poder’, ‘govern’), i significa literalment ‘govern dels pitjors’, per oposició a aristocràcia, etimològicament ‘govern dels millors’.
Un dels primers usos documentats del terme correspon al predicador anglès Paul Gosnold, que l’emprà en un sermó pronunciat a Oxford el 1644, durant la guerra civil anglesa. El terme fou recuperat al segle XIX, entre d’altres, per l’escriptor anglès Thomas Love Peacock, que el va fer servir el 1829 en l’obra The Misfortunes of Elphin com a concepte oposat al d’aristocràcia. Posteriorment ha estat emprat, sobretot en l’assaig, la crítica i el debat polítics, com un concepte valoratiu aplicat a la qualitat i la competència dels governants, més que no pas com una forma de govern definida institucionalment.