Les principals congregacions en el temps medieval foren: la del Santíssim Salvador del Laterà (canonges lateranesos que el 1299 es convertiren en canonges seculars); la de Sant Ruf d’Avinyó , que tingué un fort influx a Catalunya (sant Oleguer en fou abat abans d’íesser bisbe de Barcelona); la del Sant Sepulcre , fundada el 1114 i que el 1489 s’uní als hospitalers de Sant Joan; la de Sant Víctor (1110), prop de París, bressol de l’escola teològica i mística victoriana; la dels gilbertins d’Anglaterra (1189); la de Sant Maurici d’Agaune , a Suïssa (1124); la de Sant Bernat de Menton , als Alps (1081), famosa per llurs hospitals de muntanya; la de Marbach (1094), la regla de la qual fou acceptada per moltes de les canonges alemanyes; la de Sant Eloi de León , que el 1170 s’incorporà als cavallers de Santiago; la de Windesheim , el 1387, important pel moviment de la devotio moderna . Actualment, d’aquestes congregacions, unides en una confederació l’any 1959, resten la del Santíssim Salvador del Laterà, amb una branca austríaca unida l’any 1907; la de Sant Maurici d’Agaune; la de Sant Bernat de Menton; la de Windesheim, reconstituïda l’any 1961; a més de la moderna de la Immaculada Concepció, fundada el 1866. Moltes d’aquestes branques tingueren les corresponents canongesses, de les quals resten avui les congregacions, també federades, de Sant Agustí, del Sant Sepulcre, de Sant Víctor, de Windesheim-Laterà, a les quals cal afegir les Hospitalàries de la Misericòrdia (França) i de la congregació del Sant Esperit de Saxònia (Polònia). Als Països Catalans només hi ha convents femenins a Alacant, Palma, Peralada i València.
f
m
Cristianisme