Doctor en filosofia i lletres, del 1962 al 1977 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona. Des del 1969 exercí la crítica literària a la premsa, sobretot als diaris La Vanguardia i ABC. Fou director literari de l’Editorial Planeta i des del 1972 membre del jurat del premi Planeta. Destacà com a traductor al castellà del francès i l’anglès, tasca en la qual se centrà sobretot en l’obra dels clàssics, tant antics com moderns, com Ronsard, Shakespeare, Donne, Baudelaire, Verlaine, Dickinson, Hopkins, Browning, Austen, Balzac, Stendhal, Voltaire, Defoe i Simenon, entre d’altres. En català dugué a terme la traducció d’Incerta glòria, de Joan Sales (2005).
Com a autor publicà novel·les (La sombra del tiempo, 1981; Es otoño en Crimea, 1985; Jardín inglés, 1987; Los secretos de San Gervasio, 1994; Cada vez que decimos adiós, 1999; Los días frágiles, 2003; El teatro de la guerra, 2009; Los fugitivos, 2011, entre d’altres), reculls de poemes (Gian Lorenzo, 1987; Desvaríos de la edad, 1994; Hai-kais del abanico japonés, 1998; Fragmentos del libro de Job, 1998, premi Vila de Martorell; La pared amarilla, 2000; Versos de Suabia, 2005;, El corazón de Dios, 2011, etc.), assaigs i estudis literaris (Voltaire, 1973; Balzac y La comedia humana, 1974; Abecé de la literatura francesa, 1976; Juan Perucho, el mágico prodigioso, 1986; 1900. Fin de siglo, 1987; El espejo romántico, 1990; Victorianos y modernos, 1997, i Itinerario francés, 2000).
El seu fill Carlos Pujol Lagarriga (Barcelona, 1966 – Barcelona, 31 de març de 2020), també editor, treballà a les editorials Plaza i Janés, Destino, El Andén, Ámbar i Alrevés. Professor d’un màster de postgrau sobre edició i gestió cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 2018 publicà el poemari La imperfección.