Vida i obra
Notari de professió, fill i net de notaris. Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valencià.
Redactà i publicà nombroses obres lingüístiques amb el propòsit d’enaltir la llengua autòctona, per bé que algunes tenen com a objectiu l’aprenentatge del castellà. Lingüista intuïtiu i poc original, al marge de la il·lustració valenciana, fou autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734) i Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752; conté un catàleg de les seves obres fins aleshores); d’obres gramaticals com Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732); de vocabularis com Breve diccionario valenciano-castellano (1739), recull de mots rars i antics, o el més extens i important Diccionario valenciano-castellano (1764), amb diversos apèndixs d’interès divers, o un inèdit Raro diccionario valenciano-castellano [...] de voces monosílabas, fruit del fervor d’època per la literatura monosil·làbica. Publicà també el recull paremiològic Tratat d’adages i refranys (1733).
Moltes d’aquestes obres han estat editades en facsímil per Librerías París-Valencia. Com a poeta popularista, publicà nombrosos col·loquis i romanços, en català i en castellà, rics d’expressions populars, on descriu els costums familiars, festius, etc., dels valencians. Compongué també algun poema culte, generalment vinculat a la seva obra lingüística. Deixà manuscrites una comèdia en català sobre el bandoler Vicent Benet i diversos entremesos i lloes en català i castellà.
Tingué cura, a més, de l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig (1735) i de la Rondalla de rondalles de Lluís Galiana (1768), col·laborador seu, així com de manuals de formularis notarials.
Bibliografia
- Gómez Bayarri, J.V. (1999): Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. 6 vol. València, Diputació de València.
- Guardiola i Savall, I. (ed.) (2004): Ros, C.: Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas. Alacant, Universitat d’Alacant.