El primer membre conegut és Humbert I dit Blancamà, comte de Savoia (1003 — ~1047), del qual s’ignoren els orígens. Fou succeït pel seu primogènit Amadeu I de Savoia (~1047 — 1051), i aquest pel seu germà Odó I de Savoia (1051 — ~1057), que es casà amb Adelaida, comtessa de Torí. Llurs fills, Pere I de Savoia (~1057 — 1078) i Amadeu II de Savoia (1060 —~1080) governaren conjuntament; el darrer esdevingué comte de Savoia en morir aquell i fou succeït pel seu fill Humbert II de Savoia (~1080 — 1103), que eixamplà els dominis de la família. El succeí Amadeu III de Savoia. El fill d’aquest, Humbert III de Savoia (1148 — 1189), feu costat al papa contra l’emperador Frederic I. Tomàs I de Savoia dominà el Piemont, Vaud, el Valais i la ciutat de Chambéry, que esdevingué la capital del comtat (1232). A la seva mort el Piemont passà a una branca secundària de la família fins el 1419, que tornà a la principal.
Posteriorment, es destacaren Amadeu IV de Savoia, Pere II de Savoia (1263-68) i Amadeu V de Savoia, que eixamplaren els dominis de la dinastia. També sobresortiren en aquest sentit Amadeu VI de Savoia i Amadeu VII de Savoia. Amadeu VIII de Savoia assolí de l’emperador el títol ducal (1416). Sota Lluís I de Savoia (1440-65), fill de l’anterior, començà un període de decadència del país, que s’accentuà amb Amadeu IX de Savoia (1465-72). L’any 1562 Torí esdevingué la capital savoiana. Carles Manuel I de Savoia s’apoderà del marquesat de Saluzzo, però hagué de cedir altres territoris a França, que foren recuperats pel seu successor Víctor Amadeu I de Savoia. Víctor Amadeu I de Sardenya obtingué el regne de Sicília (1713), bescanviat el 1718 pel de Sardenya. El seu fill, Carles Manuel III de Sardenya, conquerí una part del Milanesat i fou succeït per Víctor Amadeu II de Sardenya, Carles Manuel IV de Sardenya (1796-1802) i Víctor Manuel I de Sardenya. El germà d’aquest, Carles Fèlix I de Sardenya, s’oposà al liberalisme, però el seu fill, Carles Albert I de Sardenya, s’hi acostà i lluità contra Àustria per la unitat italiana. Derrotat, abdicà en el seu fill Víctor Manuel II d’Itàlia, que el 1861 esdevingué el primer rei de l’estat italià. Els seus successors foren Humbert I d’Itàlia, Víctor Manuel III d’Itàlia i Humbert II d’Itàlia. Aquest hagué d’exiliar-se a Portugal en proclamar-se la república (1946).