En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (mort vers el 1391), primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei. El llinatge es dividí en diverses línies. Línia troncal de Carlet: fundada per Galceran de Castellví i Maçana, tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal. El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic, setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici. Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza, desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604; serví Felip II de Castella al setge de la Goleta i contra els moriscs de Granada. La línia s’extingí amb el seu quadrinet Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez (mort el 1800), sisè comte de Carlet, baró de Tous i senyor de la Casa Reial de Pintarrafes, i els títols passaren a la línia del Castellar. Línia secundària del Castellar (més tard esdevinguda principal): iniciada per Joan de Castellví i Mercader, fill de l’esmentat Galceran de Castellví i Maçana. El seu net Joan Baptista de Castellví Català de Valeriola tingué una destacada intervenció en la batalla de l’illa Terceira (1581). El quadrinet d’aquest, Tomàs de Castellví i Adell, heretà el comtat del Castellar i les baronies i senyories de Bicorb, Quesa, Benedrís, Rafelguaraf i Faldeta, del Castellar i de Vilanova. El seu renebot Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu, cinquè comte del Castellar, heretà del seu oncle matern el comtat de Vilanova i les baronies de Torres-Torres i de Manuel. El seu fill Antoni Benet de Castellví i Duran, novè comte del Castellar i onzè de Vilanova, i baró d’Estivella i Novetlè, recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. La seva neta Helena de Castellví i Shelly es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La línia s’extingí amb la seva rebesneta Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (morta el 1949), onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona. Línia de la Vilanova: començada per Enric de Castellví i d’Ibarrola, comte de Vilanova i baró de Torres-Torres, oncle de l’esmentada Isabel Maria del Carme. El 1920 el seu fill i successor, Enric de Castellví i Hortega de Medina (mort el 1936), rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d’Espanya. Línia secundària de Benimuslem: fundada per Lluís de Castellví i Joan, primer senyor de la baronia de Benimuslem, per compra el 1441. Era germà consanguini de Galceran de Castellví i Maçana. Sembla que s’extingí, vers el 1515, amb el seu net Francesc de Castellví i Vic. Branca sarda de Làcon: possiblement sortida de la línia de Benimuslem. Sembla que s’establí a l’illa a la segona meitat del segle XV, a Càller. Els germans Perot i Lluís de Castellví compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l’illa el 1471, prengué part en la batalla d’Ures contra el marquès d’Oristany. Perot i Lluís deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter, que fou confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1507. El seu descendent Artau de Castellví i d’Alagó fou creat comte de Làcon el 1561, i el fill d’aquest, Jaume de Castellví i de Castellví, fou el primer marquès de Làcon el 1605. El seu fill gran Francesc de Castellví i d’Aimeric, segon marquès de Làcon, continuà la branca fins a la seva extinció el 1723, i el fill segon, Pau de Castellví i d’Aimeric, fou creat marquès de Cea de Sardenya (1643). Posseïen també la baronia de Ploaghe. Branca de Vilatorques: d’origen no conegut, hi pertangué Basili de Castellví i Ponç, governador de València i lloctinent interí del regne. El seu fill Josep de Castellví i d’Alagó fou creat marquesat de Vilatorques (1690). El succeí el seu fill Joan Basili de Castellví i Coloma (mort el 1754), segon marquès de Vilatorques, governador de València i virrei de Nàpols. Pel seu matrimoni (1702) amb la comtessa de Cervelló incorporà aquest comtat, però la branca s’extingí amb llur filla (1799), que aportà l’herència als Osorio.
Armes dels Castellví
Llinatge de l’estament militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.