A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant; els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original; les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum, on inserien els extractes dels instruments; en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies, no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials. La incúria d’alguns notaris medievals feia que el text de les cèdules servís com a registre de nòtules, i així ho feren constar en cada assentament.
f
Història del dret