cefeida

f
m
adj
Astronomia

Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les seves variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de 60 dies.

Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local. El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787. En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim. Paral·lelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió. N'hi ha dos tipus: els cefeides clàssics (o del tipus I), que pertanyen a la població I, i els estels W Virginis , que pertanyen a la població II. Els períodes típics són de 5-10 dies i 12-30 dies, respectivament. Entre 1908 i 1912, Henrietta Leavitt descobrí l’existència d’una relació entre el període de l’estel i la seva lluminositat intrínseca, de tal manera, que el coneixement del primer permet de deduir la segona, la qual cosa fa possible, per comparació amb la lluminositat aparent mesurada, de determinar la distància de l’estel. És aquest un dels mètodes més importants de determinació de distàncies extragalàctiques.