Succeí el seu pare Khilderic I. Atacà Siagri, darrer representant de la sobirania de l’imperi Romà a la Gàl·lia, el vencé prop de Soissons, el féu matar (486) i ocupà el territori que li era subjecte, entre el Somme i el Loira. Aconseguí d’imposar-se com a rei únic dels francs salis. Acudí en auxili dels francs ripuaris, atacats pels alamans, els quals foren vençuts (496) i sotmesos; vers el 509 fou elegit rei pels francs ripuaris.
Es convertí al cristianisme i fou batejat a Reims pel bisbe Remigi. Únic cap d’estat cristià a Occident, enfront dels arians, obtingué la influent adhesió de l’episcopat, que significà la submissió dels gal·loromans i li facilità la lluita contra l’estat visigòtic, que tenia el seu centre a Tolosa, al Llenguadoc. Instigat per Anastasi I, emperador de Bizanci, amb ajuda dels francs ripuaris i dels burgundis derrotà Alaric II a Vouillé (507), fet que desplaçà el regne visigòtic a l’altra banda dels Pirineus, excepte Septimània, salvada per la intervenció de Teodoric, rei dels ostrogots. A Tours (508) rebé d’Anastasi I el títol honorífic de cònsol. Reuní un concili a Orleans (511) i manà de codificar la llei consuetudinària dels francs salis (lex salica). Féu de París el centre del regne, el qual comprenia tota la Gàl·lia, excepte Borgonya, Provença i Septimània.