Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic. La paret del cos és formada per dues capes; l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea. Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula. Hi ha dos tipus fonamentals d’organització: el pòlip, que és fix, i la medusa, o forma lliure; ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus. Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no.
Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada; les meduses són vàgils, acampanades i de boca aboral; hom pot considerar-les pòlips invertits. En l’ectoderma hi ha cèl·lules típicament epitelials i cnidoblasts característics de l’embrancament i de funció ofensiva i defensiva. L’alimentació és carnívora, i les preses són digerides extracel·lularment en la cavitat gastrovascular, per raó dels enzims que secreten les cèl·lules de l’endoderma, les quals distribueixen també els aliments i porten a terme els processos catabòlics. No hi ha aparells ni sistemes circulatori, excretor o respiratori; la respiració té lloc directament en les cèl·lules endodèrmiques i ectodèrmiques en contacte amb el medi; les excretes surten per l’obertura oral, per porus de la paret del cos, o bé s’acumulen.
En la mesoglea hi ha cèl·lules mioepitelials sensorials i intersticials. Les cèl·lules mioepitelials es concentren sobretot al voltant de l’obertura oral i en els tentacles. Les cèl·lules neuroepitelials formen xarxes difuses; hi ha condensacions neurals prop dels òrgans dels sentits (estàtics, visuals, tàctils i quimioreceptors).
Molts cnidaris posseeixen esquelets cornis o calcaris externs, d’una gran importància en la formació dels esculls coral·lins. La reproducció és sexual i asexual; aquesta darrera té lloc per gemmació, escissió i estrobilació, i la sexual, mitjançant gàmetes ectodèrmics o endodèrmics, de formació difusa o localitzada. Sol haver-hi metagènesi o alternança de generacions, entre una d’asexuada (pòlip) i una altra de sexuada (medusa); en alguns casos el pòlip és sexuat (no hi ha meduses), o bé la medusa origina directament meduses (antomeduses) i no hi ha pòlips. Gairebé tots els cnidaris són marins, i també, llevat d’algunes excepcions, són carnívors i depredadors. Hi ha formes solitàries i formes colonials, planctòniques i bentòniques, o bé meroplanctòniques. Llur distribució arriba a totes les mars i en una gran part de les aigües continentals.
Malgrat que històricament se'ls ha agrupat amb els ctenòfors dins el grup dels celenterats, els darrers treballs de filogènia molecular, basats en l’estudi de les similituds dels gens Hox i SSU, indiquen que els cnidaris no formen grup amb els ctenòfors, sinó que són una branca més propera als bilaterals.
Representants més importants de l’embrancament dels cnidaris
| Classe dels hidrozous | ||||
| Subclasse dels traquilins | Ordre dels hidroïdeus o hidraris | Limnocnida tanganika | ||
| Subordre dels gimnoblasts | Hydra sp | hidra d’aigua dolça | ||
| Tubularia sp | ||||
| Subordre dels caliptoblast | Aglaophenia sp | |||
| Campanularia sp | ||||
| Obelia sp | ||||
| Sertularia sp | ||||
| Plumularia sp | ||||
| Ordre dels sifonòfors | Physalia sp | borm de vela | ||
| Velella sp | barqueta | |||
| Physophora sp | ||||
| Classe dels escifozous o acàlefs | ||||
| Ordre de les coronades | Nausithoë sp | |||
| Ordre de les lucernàries | Lucernaria sp | |||
| Ordre de les cubomeduses o caribdèids | Charybdea sp | |||
| Ordre de les discomeduses o semeostomes | Cotylorhiza tuberculata | acàlef cresp | ||
| Pelagia aurita | aurèlia | |||
| Aurelia aurita | aurèlia | |||
| Rhizostoma pulmo | borm blau | |||
| Chrysaora sp | ||||
| Classe dels antozous o coral·laris | ||||
| Subclasse dels zoantaris o hexacoral·laris | Ordre dels ceriantaris | Cerianthus sp | ||
| Ordre dels antipataris | Antipathes sp | |||
| Parantipathes sp | corall negre | |||
| Ordre dels actiniaris | Actinia sp | actínia | ||
| Anemonia sulcata | anemone de mar comuna | |||
| Calliactis parasitica | anemone dels bernat ermità | |||
| Adamsia palliata | anemone comensal | |||
| Ordre dels madreporaris | Dendrophyllia ramea | corall groc | ||
| Madrepora sp | ||||
| Fungia sp | ||||
| Caryophyllia sp | ||||
| Meandrina sp | cervell de mar | |||
| Subclasse dels alcionaris o octocoral·laris | Ordre dels estolonífers | Tubipora musica | orgue de mar | |
| Ordre dels alcionaris | Alcyonium palmatum | maneta, mà de mort | ||
| Dendronephtya klunzigeri | ||||
| Ordre dels gorgonaris | Gorgonia sp | |||
| Corallium rubrum | corall vermell | |||
| Ordre dels pennatulacis | Veretillum sp | |||
| Pennatula sp | ploma de mar | |||
| Pteroides sp | ||||