El codi és expressió del procés de codificació
que s’inicià al s XIX; els precedents legislatius que adoptaren aquest nom, dels quals el més conegut és el Codi de Justinià (El Codi), no foren més que compilacions o simples recopilacions. Cal diferenciar-lo de la compilació o de la recopilació de lleis, puix que, mentre que aquestes són una agrupació de lleis ja existents feta en forma sistemàtica o cronològica, el codi constitueix una llei nova amb un contingut nou, encara que es fonamenti en lleis i costums existents. El codi pretén d’assolir la totalitat de la matèria regulada d’una forma orgànica però simple, i estableix els criteris d’interpretació i de desenvolupament necessaris per a abraçar les situacions presents i les futures. En alguns casos, veritables codis han rebut el mot simple de llei
, per exemple, a l’Estat espanyol, la llei d’enjudiciament civil. D’altra banda, hom ha anomenat codi fonamental
o polític
la constitució
d’un estat. El codi constitueix un avenç en la tècnica legislativa, però el seu caire englobador ha topat amb la ràpida evolució i diversificació de les relacions jurídiques; les modificacions i les reedicions, sempre lentes i difícils, han estat sovint substituïdes per lleis parcials que, en alguns casos, han rebut el nom de codi
.
m
Dret