Terme introduït per Jung com a complex ideoafectiu o complex de tonalitat afectiva. Els complexos es defineixen com a grups d’idees o imatges emocionalment intenses. Són agrupacions de continguts psíquics que s’han deslligat de la consciència i funcionen de forma autònoma en l’inconscient. Són constituïts per un nucli arquetípic, inconscient i autònom, al voltant del qual es van unint idees amb accent en el sentiment i lligades entre si per una determinada tonalitat afectiva. Aquestes associacions depenen en part de la disposició personal i en part de les vivències de l’individu. El complex té harmonia i integritat pròpies i un grau força elevat d’autonomia. Jung els qualifica com a punts nodals de la vida psíquica, ja que permeten i garanteixen el flux d’energia; acompleixen una funció necessària perquè sense ells l’activitat psíquica arribaria a la paralització. Els complexos generen somnis i símptomes. En si mateixos són manifestacions normals de la vida, tan sols esdevenen patògens en el seu aspecte funcional, quan s’escindeixen de la personalitat total.
m
Psicologia