D’entre les considerades principals, n'hi ha cinc de binàries , que relacionen dues proposicions p, q . Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de veritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable. Comprenen la conjunció (p∧q) , la disjunció (p∨q) , el condicional (p→q) , el bidireccional (p↔Q) i la disjunció exclusiva (p↮q)>r>. Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de ceritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable. Així, la conjunció serà veritable si i només si p i q ho són (o presenten el valor 1); la disjunció ho serà si i només si almenys una de les dues proposicions és veritable; el condicional serà fals si i només si q (el consegüent) ho és; el bicondicional serà veritable si i només si ambdues proposicions són alhora veritables o alhora falses; i la disjunció exclusiva serà veritable si i només si quan p és veritable q és falsa i a l’inrevés. D’altra banda hom classifica la negació com a connectiva singular , perquè només s’aplica a una proposició (¬p), de la qual n'inverteix el valor de veritat. Les connectives són interdefinibles. Hom pot establir, per exemple, que (p∧q)=(¬(¬p∨¬q)), (p→q)= (¬(p∧¬q)), etc.
f
Lògica