Lleó Fontova i Planes

Lleó Fontova i Planas
(Barcelona, Barcelonès, 1875 — Buenos Aires, 1949)

Músic.

Fill del prestigiós actor i autor teatral Lleó Fontova i Mareca. De petit mostrà ja una gran disposició pel violí i quan només tenia sis anys actuà al Gran Teatre del Liceu. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tocà, als 13 anys, davant la reina Maria Cristina, que el pensionà per estudiar al Conservatori de Brussel·les. En aquesta ciutat fou deixeble de Colyns i obtingué el gran premi de violí al Conservatoire Royal de Musique (1890). Al seu retorn a Barcelona, el 1892, viatjà per diverses ciutats d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica del Sud i, finalment, fixà, el 1896, la seva residència a Buenos Aires. Hi fundà, el 1904, amb el seu germà Conrad Abelard Fontova i Planes, també resident a Buenos Aires, l’Instituto Musical Fontova. Simultaniejava els concerts de violí, la direcció d’orquestra i les tasques pedagògiques. Fundà, el 1911, la Sociedad Argentina de Música de Cámara, que dirigí set anys; fundà i dirigí també (1914) l’orfeó Ars Choris. Actuà sovint a l’Uruguai. El 1919 creà l’Asociación Filarmónica Argentina, dirigí l’Orfeó Català de Buenos Aires i també fou el creador dels Conciertos Populares Gratuitos, que tingueren una gran acollida. És autor d’un Método de violín i compongué unes Canciones y rondas infantiles.