El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur . Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments (eclesiàstic, militar i reial) que no vacil·lava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al rei. Al Principat de Catalunya, Felip V de Castella concedí a les corts de Barcelona de 1701-02 l’establiment d’un tribunal de contrafurs : era constituït pel regent de la cancelleria reial, els doctors més antics de l’audiència, l’arquebisbe de Tarragona —president del braç eclesiàstic—, el protector del braç militar i el conseller en cap de Barcelona. Aquestes institucions foren abolides pels decrets de Nova Planta (1707-16).
m
Història