Per a combatre l’antropomorfisme científic, establí l’anomenat cànon de Morgan (1894), que diu que cap activitat animal no ha d’ésser interpretada en termes de processos psicològics superiors mentre es pugui fer amb els inferiors de l’escala evolutiva i del desenvolupament. La seva influència en el conductisme és evident. Escriví, entre altres obres, Animal Life and Intelligence (1890-91), Introduction to Comparative Psychology (1894) i The Animal Mind (1930).