Tingué lloc oficialment entre el 30 de novembre i l’11 de desembre, tot i que s’allargà un dia per permetre el tancament de les negociacions. Presidida pel ministre d’Afers Estrangers francès Laurent Fabius i impulsada, com les precedents, per l’ONU, hi participaren 195 estats amb la finalitat d’actualitzar i posar en pràctica el Protocol de Kyoto de control d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En línies generals, els acords establien un compromís per a aconseguir que l’augment de la temperatura global no arribés als 2 ºC, amb l’objectiu que entre el 2050 i el 2100 el nivell d’emissions pogués ser reabsorbit naturalment per la vegetació, els oceans i el sòl. L’acord preveia avaluar, cada cinc anys, el grau de compliment dels objectius en cadascun dels estats signants. Fins el 2020 els estats en vies de desenvolupament rebrien anualment 100.000 milions de dòlars per a finançar les mesures. Tot i que les sancions per l’incompliment eren gairebé inexistents, fou la primera de les cimeres sobre el clima en què els acords foren aprovats, sense excepció, per tots els participants.
Entrà en vigor el novembre del 2016. En aquesta data, l’havien signat 195 dels 197 estats reconeguts (llevat de Síria i Nicaragua). Fou significativa la implicació de la Xina i els Estats Units (responsables conjuntament del 38% de les emissions ), i especialment del president d’aquest darrer país, Barack Obama. Tanmateix, l’accés de Donald Trump a la presidència nord-americana comportà, el juny del 2017, l’anunci de la retirada oficial dels Estats Units (tanmateix no efectiva, segons la normativa del tractat, fins el novembre del 2019), mesura que posava en qüestió la viabilitat de l’acord. En la cimera sobre el canvi climàtic que tingué lloc el desembre del 2018 a Katowice (Polònia) els 196 participants aconseguiren mantenir la limitació de l’augment de la temperatura per sota del 2 ºC. Tot i això, els Estats Units, Rússia, l’Aràbia Saudita i alguns altres països bloquejaren que la cimera assumís un informe delGrup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, segons el qual les polítiques adoptades eren insuficients per a l’assoliment d’aquest objectiu.