Afectava 26 municipis de tot el Barcelonès i el Baix Llobregat , una part considerable del el Vallès Occidental i un petit segment del el Garraf (les Botigues, del municipi de Sitges) i del Maresme (Tiana i Montgat). Les seves competències abastaven la planificació, la gestió urbanística i la major part d’infraestructures. Com a corporació representativa en segon grau, integraven el consell metropolità o ple alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats, en un nombre proporcional a la seva grandària. El president era elegit entre els alcaldes consellers, i els serveis tècnics s’estructuraven sota la direcció d’un gerent. Destacaren les seves actuacions en el Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana i en el projecte de Pla de Sanejament Metropolità (1982). L’aprovació de la Llei d’Ordenació Territorial pel Parlament de Catalunya (1987) determinà la dissolució de la CMB el 1988 i el traspàs dels seus serveis a la Generalitat, que aquest any creà l' Entitat Metropolitana del Transport , l' Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus , i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona .
L’any 2010 el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la creació de l' Àrea Metropolitana de Barcelona , que en una gran mesura recuperava l’àmbit d’actuació i les competències de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona.