Correllengua

Conjunt d’actes i manifestacions reivindicatius en suport de la llengua catalana.

Sorgí de l’adaptació als Països Catalans d’una iniciativa amb finalitats similars en suport del basc, la korrika, i es posà en pràctica per primer cop l’any 1993 a Mallorca. El 1995 se’n feu la primera edició al País Valencià i des del 1996 a Catalunya. Des d’aquest any l’entitat que l’organitza és la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), coordinadament amb entitats de defensa del català de tots els Països Catalans, llevat del País Valencià, on la funció organitzadora la du a terme Acció Cultural del País Valencià. Des de fa uns quants anys, a Mallorca és coordinada per l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua. És de periodicitat anual tret de Mallorca, on s’alterna anualment amb l’Acampallengua, de característiques similars.

Les diverses activitats lúdiques, de debat, informació i reflexió, folklòriques i artístiques en formats diversos es vertebren simbòlicament amb la flama del Canigó, que recorre les diverses poblacions que s’hi adhereixen, i la lectura del Manifest del Correllengua. En els seus inicis, el seu nombre no passava de la dotzena i el 2020 eren unes 140.

Adaptats a les realitats polítiques i sociolingüístiques de cadascun dels Països Catalans, els eixos reivindicatius del Correllengua se centren en la defensa de la unitat de la llengua, el català com a única llengua oficial i la fidelitat lingüística dels catalanoparlants. De manera complementària, hom hi afegeix altres objectius, com poden ser la llengua catalana com a factor de cohesió social o la reivindicació de personatges significats en la defensa del català.

El finançament dels actes va a càrrec de les mateixes entitats organitzadores, d’entitats, establiments i persones adherides, i de la venda d’articles diversos que hi estan relacionat (samarretes, adhesius, cartells, etc.).