El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut, Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845 . El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe. Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya (el 1861 n'hi havia 85), que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe. Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa (1853), als d’Euterpe (festivals corals del 1860 i el 1861) i als Camps Elisis de Barcelona (festivals del 1862 i el 1864). El 1872 tingué lloc un cinquè festival a la plaça de toros de la Barceloneta. Els darrers anys de la vida de Clavé provocaren, per la seva activitat política, una decadència dels Cors.
Mort el fundador (1874), les lluites internes portaren a la primera gran escissió dels Cors de Clavé, el 1887, en separar-se l’Associació dels Cors de Clavé de l’Associació Euterpense i, des del 1889, en continuar la Societat Coral Euterpe l’activitat en solitari fins el 1920. Fruit d’aquestes dissensions internes fou la destitució d’Enric Morera de la Societat Coral Euterpe (1895), que el portà a fundar la Coral Catalunya Nova, embrió de la Federació de Cors Catalans (1899). Producte d’ulteriors escissions i fusions foren l’Associació Euterpense dels Cors de Clavé (1901), la Federació dels Cors de Clavé (1901) i la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé (1919). El 1936 la Unió i l’Associació s'unificaren i formaren la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, però la Guerra Civil paralitzà les activitats dels cors.
El 1952, sota el franquisme, es reconstituí la Federació de Cors de Clavé, que obtingué reconeixements del règim. El 1971 s’inaugurà el Casal dels Cors de Clavé a Barcelona, i a partir d’aquests anys l’entitat visqué una etapa de transformació. Sense deixar de potenciar les veus d’homes com a especificitat pròpia, donaren entrada a les veus femenines i cors mixtos. A més dels nombrosos concerts a Catalunya i a l’estranger, entre els actes més rellevants de l’entitat cal esmentar l’Any Clavé (1999), el 150 aniversari del cant coral (2000), la inauguració de l’Any Verdaguer (2002), la creació del segell discogràfic Veus Clavé (2002), la participació al Fòrum de les Cultures (2004) i la creació de la Federació de Cors de Clavé de Catalunya Nord (2005). Ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (2000) i la Medalla Ciutat de Barcelona (2001).