Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú. Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d’urgència. Els procuradors a corts
podien ésser nats
(en funció de determinats càrrecs polítics o administratius) o electius
(per designació directa del cap de l’estat o bé, formant minoria, mitjançant eleccions indirectes). La Llei Orgànica de l’Estat (1967) modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes. Les úniques eleccions directes eren les de dos procuradors pel terç familiar per cada província. Mentre no tinguessin lloc les sessions plenàries, la comissió permanent era el veritable òrgan rector de les Corts i tenia la prerrogativa de promoure els recursos de contrafur. Sota la presidència de Torcuato Fernández Miranda i a instàncies del govern d’Adolfo Suárez, les Corts aprovaren, al novembre del 1976, la Llei de Reforma Política
que significava llur autoimmolació i el desmantellament institucional del franquisme.