Als Països Catalans, la conversió en massa de jueus es produí en diverses etapes, especialment després dels assalts als calls el 1391, i a conseqüència de les predicacions de Vicent Ferrer (1413-14); i la dels musulmans, a partir de diverses disposicions del regnat de Carles V, que els obligaven a triar entre el baptisme i l’exili. Molts dels qui es batejaren continuaren practicant clandestinament llur religió anterior (judaïtzant, morisc), i foren objecte de persecució pel Sant Ofici. Al País Valencià, en especial, el problema dels musulmans cristianitzats per força tingué repercussions polítiques i socials greus, que culminaren el 1609 amb llur expulsió. El fet d’ésser o de descendir de cristians novells, provat o simplement sospitat, impedia l’accés a nombrosos càrrecs civils i eclesiàstics.
f
m
Religió
Història