Aquest càrrec correspon al superior de la secta dels Dge-lugs-pa, o casquets grocs. Quan mor, hom cerca entre els nadons un que presenti senyals d’ésser la reencarnació d’Avalokiteśvara per tal de crear-lo dalai-lama. El tercer dalai-lama (segle XVI) rebé aquest nom (dalai, mot mongòlic que significa ‘oceà [de ciència]'; lama, mot tibetà que significa ‘mestre’, ‘monjo’, ‘honorable’) del príncep mongol Altan Kan.
El cinquè dalai-lama (segle XVII) rebé el poder temporal de Gušri Khan i edificà el palau de Potala, a Lhasa, que esdevingué la seu dels dalai-lames. L’autoritat espiritual era compartida amb el paṇchen-lama (abreujament de paṇḍita chen-po bla-ma, ‘gran savi’), superior de Tashilhunpo, amb el qual sorgiren sovint rivalitats de caràcter polític (aquest s’inclinà més per la Xina, i aquell, per l’Índia i la Gran Bretanya). Després que les tropes xineses hagueren ocupat el Tibet (1959), el catorzè dalai-lama, Tenzing Gyatso, es refugià a Dharamsala, a l’Índia. Esdevingut un símbol de l’opressió del Tibet i de la resistència pacífica, el 1989 li fou atorgat el premi Nobel de la pau.
Al març del 2011, el govern tibetà a l’exili presidit per Gyatso dugué a terme un canvi en profunditat en la institució del dalai-lama quan, en previsió de la seva pròxima retirada, fou nomenat per elecció dels tibetans a l’exili un Kalon Tripa (càrrec equivalent, aproximadament, al de primer ministre), que havia d’assumir una gran part de les funcions fins aleshores reservades al dalai-lama, que restaria com a cap espiritual. El nou Kalon-Tripa elegit fou l’acadèmic de Harvard i fill de tibetans exiliats Lobsang Sangay, al qual formalment li foren cedits els poders polítics del dalai-lama al mes de maig.