A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat. La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres; poc temps després de la seva fundació s’adherí al grup Joan Eduard Cirlot. Als set membres principals caldria adherir Enric Tormo, Víctor Castells, René Metras i Santi Surós. A partir del 1952 i fins al darrer número (1956) la revista fou portada gairebé només per J.J.Tharrats. El 1951 hom celebrà, a Barcelona, una exposició antològica del grup.
Revista Dau al Set (núm. 1, setembre de 1948)