David F’odorovič Ojstrakh

David Fiódorovitx Óistrakh (ru transcr.)
(Odessa, 30 de setembre de 1908 — Amsterdam, 24 d’octubre de 1974)

Violinista i director d’orquestra ucraïnès.

Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij. Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic. El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A. Glazunov sota la direcció del mateix compositor. Des d’aleshores recorregué el món i assolí una fama mítica com a intèrpret. El 1935 s’establí a Moscou, on des del 1934 fou professor del conservatori de la ciutat. Durant la dècada de 1930 fou distingit amb diversos premis a la Unió Soviètica i a l’estranger, entre els quals el segon premi al Concurs Wieniawski de Varsòvia (1935) i el primer premi al Concurs Ysaÿe de Brussel·les (1937).

Durant els anys de la guerra participà en concerts benèfics en hospitals i fàbriques i per als soldats que lluitaven al front. Després del conflicte fou protagonista de nombrosos concerts a la Unió Soviètica. El 1945 interpretà a Moscou, amb Yehudi Menuhin, el Concert per a dos violins de J.S. Bach. Col·laborà sovint amb altres artistes soviètics, com S. Richter, M. Rostropovič i L. Oborin, interpretant música de cambra. Debutà a Nova York el 1955 amb la interpretació del Concert núm. 1 de D. Šostakovič, que el compositor li havia dedicat. Fou nomenat Artista del Poble de la Unió Soviètica el 1954 i rebé el premi Lenin el 1960. Molts compositors soviètics, entre els quals destaquen S. Prokof’ev, A. Khačaturjan, D. Šostakovič o Vainberg, li dedicaren algunes obres. La seva discografia és el millor testimoni del seu virtuosisme. Els enregistraments que feu dels concerts per a violí de Čajkovskij, Sibelius, Khačaturjan o Šostakovič són imprescindibles. El 1959 actuà a Barcelona per a Pro Musica, i novament el 1973. Sovint actuà amb el seu fill Igor.