Aprovat el 4 de juliol de 1997 pel primer govern del popular Jaume Matas i Palou, el Decret 92/1997, establí que el 50% de l’escolarització s’ha de cursar en català. Segons el seu article primer, la llengua i literatura catalanes s’han d’ensenyar obligatòriament, juntament amb la llengua i literatura castellanes, en tots els nivells educatius i tots els centres de l’ensenyament no universitari. L’article 9 garanteix el coneixement de les dues llengües oficials. Els articles més decisius són del 16 al 19. El setzè estableix que en l’educació infantil ""l’ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua de comunicació i d’ensenyament, serà com a mínim igual al de la llengua castellana'', tot i que no especifica una distribució horària concreta per cada idioma; el dissetè concreta que, en l’educació primària, com a mínim la meitat de les hores de classe s’han de fer en català i que coneixement del medi natural, social i cultural serà obligatòriament en català; el divuitè insisteix en el mínim d’un 50% en català a l’educació secundària obligatòria i especifica que les assignatures de ciències socials, geografia i història i ciències de la naturalesa han de ser en català; el dinovè, per a l’educació secundària postobligatòria, no concreta les matèries en català però manté el mínim del 50% en aquest idioma. El 2012 el Govern de Bauzà inicià el procés d’inscripció sense tenir en compte el Decret.